Avui ha començat la setmana d’activitats extraordinàries a Blanquerna, l’hem inaugurat amb l’assistència a una taula rodona presidida per mestres novells, nois i nois que van estudiar a la Universitat i ja han tingut les primeres experiències laborals.
La Montserrat Alguacil ha fet la inauguració de l’acte, i tot seguit s’ha passat a la presentació dels seus membres. Com a moderadora hi havia la Dolors Ribalta, coordinadora de primer d’educació primària, Laura Sans diplomada en llengües estrangeres, Santiago López mestre d’educació física, Laura Puerto mestra de català a primària, Ariadna mestra d’educació especial i Glòria Prats mestra de música.
La Laura Sans ha començat a explicar la seva experiència.
Va marxar a Londres per donar classes mitjançant un programa d’aquí que te conveni allà; va apuntar-se per fer substitucions diàries, per tant va passar per 37 escoles diferents.
Va començar com a “teacher assistent”, ajudant de la mestra, ja que al principi hagués sigut més difícil porta ella sola una classe, una vegada ja es veia preparada va passar a portar una classe.
Al principi li va costar adaptar-se però ho valora com una gran experiència. Va aprendre’n molt.
Algunes coses que ha comentat de les escoles angleses: hi ha pissarra digital en totes, els nens treballen en grup, les taules dels alumnes són de 4 a 6 nens, i donen molta importància al foment de la lectura.
Actualment treballa a l’escola Sant Gregori de Barcelona, un centre laic i concertat centrat amb la pedagogia de Galí. Al començar a impartir les classes d’anglès els nens treballaven amb llibres de text però de cara a aquest curs ells va proposar treballar amb projectes i amb lectures literàries infantils, tot deixant els llibres de text. Aquesta proposta li va ser acceptada i aquest curs ha començat amb aquest nou mètode del que està molt contenta. Ha remarcat que és molt important portar tot el material ben preparat.
En Santiago Lòpez va acabar la carrera aquest juny passat.
Actualment treballa a una escola anglesa, imparteix classes d’educació física des d’infantil a primària, de plàstica i de naturals. És una escola d’una línea amb poques persones per classe, concretament a quart de primària en són quatre. Ha dit que la metodologia d’una escola anglesa és molt diferent a la de les escoles catalanes.
Ha remarcat la importància del període de pràctiques, i és molt enriquidor passar per diferents tipus d’escoles. Ell va passar per escoles públiques, concertades i rurals.
Una escola rural és una escola petita d’un poble on un mestre dóna totes les matèries a nens de totes les edats.
Ha destacat que a Blanquerna va aprendre moltes coses. Recomana paciència, empatia i diàleg per ser un bon mestre.
Ha comentat el problema del contacte amb les famílies, avui en dia moltes famílies veuen l’escola com un lloc per deixar els nens i prou, també cal anomenar la falta d’implicació i de col·laboració per part dels pares.
És important la planificació de les classes que s’han d’impartir.
La Laura Puerto treballa com a mestra de català a 6è de primària en una escola pública i fa substitucions a una escola privada.
Al treballar en dues escoles diferents coneix totes les diferències entre els dos àmbits. A l’escola pública que és a la que passa més temps té alumnes nouvinguts i absentisme escolar.
Ha comentat la diversitat de nens que té a l’aula, té tres nens de l’aula d’acollida, tres nens d’educació especial i uns altres 20. És complicada aquesta diversitat a l’hora d’organitzar la feina.
Ha dit que el llenguatge no-verbal funciona molt per controlar una classe.
Ens ha recomanat que aprofitem molt les pràctiques i que visitem escoles ben diferents.
Ens ha parlat de la importància que té la bona relació amb el claustre. Els professors són ben diferents però de cada un d’ells aprens molt gràcies a la seva experiència.
Finalment ha acabat dient que és una feina fantàstica i molt agraïda.
L’Ariadna al acabar la carrera es va apuntar a les llistes i va enviar currículums a escoles concertades.
Ens ha dit que les entrevistes de feina són com un examen de la carrera i que es passen molts nervis.
Actualment va fent substitucions puntuals.
Ella és mestra en educació especial i ens ha comentat que avui en dia aquests nens estan com “aïllats” de la classe “normal”.
També ha remarcat la importància de l’anglès, avui en dia és necessari.
Quan acabem la carrera tindrem els fonaments només, ha comentat que de les pràctiques s’aprèn moltíssim.
La Glòria Prats va començar amb enginyeria, va treballar 8 anys dins d’aquest àmbit i després es va decantar per fer magisteri musical. Actualment és mestra de música d’infantil a primària.
Ha comentat que avui en dia trobem que la professió de mestre està infravalorada, que tothom et diu com s’ha d’educar, que és una feina vocacional i molt dura i que s’han de tenir coneixements i saber-los transmetre.
Tots els nens veuen la televisió i actuen segons els que veuen.
Ha comentat que els nens són capaços de revelar-se davant de tu i com a mestra és important trobar el punt mig entre col·lega i professor.
Cal programar les coses i les classes i el mestre ho és les 24 hores del dia.
Una cosa que li costa és l’avaluació, s’ha de tenir clar com i què avaluarem.
En relació a l’equip de mestres, ella va patir la soledat de l’especialitzador. Ha remarcat la importància d’implicar-se als claustres i saber que fann des d’altres assignatures. Cal buscar el bon rotllo i anar tots a la una.
Ha dit que cal canviar la visió de la societat vers el paper del mestre actualment.
Una vegada han explicat la seva experiència els membres de la taula hem passat al torn de preguntes i, en resum, això és el que s’ha dit.
- Quina és la sensació quan et trobes davant d’una classe la primera vegada?
Tots els membres van començar amb por, respecte i nervis, però poc a poc vas agafant confiança. La primera vegada imposa molt.
- Tens la sensació que surts ben preparat de Blanquerna?
Et donen la base, mai s’aprèn prou i sempre cal estar-se actualitzant. Surts bastant preparat però el dia a dia i l’experiència és el que de veritat t’ensenyen.
- Esteu satisfets d’haver triat aquesta professió?
Sí, tots compartien aquest punt.
- Com veieu l’ús de les TIC a l’aula?
És un procés lent que s’ha d’anar treballant molt.
En conclusió, ha estat una taula rodona molt interessant i vull remarcar aspectes amb els que tots els participant han coincidit.
- Les pràctiques: és molt important viure la varietat de centres i conèixer les metodologies de cada un.
- L’anglès: avui en dia és essencial i s’ha d’estar preparat per poder donar classes de naturals o socials en anglès.
- La planificació: portar les classes preparades i la feina ben organitzada al dia.
Demà el dia de pràctiques acompanyant a una alumne de tercer, jo vaig a l’escola Decroly amb una noia de magisteri musical. Ja us explicaré!
