L’últim llibre que ens hem llegit des de seminari ha estat L’Elogi de la feblesa. Un llibre que m’ha agradat molt i a la vegada m’ha aportat moltes coses.
L’Elogi de la feblesa és un relat autobiogràfic d’Alexandre Jollien, un jove que a causa d’una paràlisi cerebral infantil ha estat condemnat per la nostra societat a viure una vida molt limitada, però gràcies a la seva força i ganes de seguir lluitant per tot allò que més desitja, ha aconseguit arribar a estudiar filosofia i a publicar aquest llibre l’Elogi de la feblesa però sobretot posar en dubte tot allò que fins ara creiem saber i que sovint marca el nostre comportament davant allò que no es normal, segons la nostra societat.
L’autor ens narra la seva experiència i el seu camí al llarg de la vida, ens explica les seves dificultats, les seves satisfaccions i els seus reptes mitjançant un diàleg amb Sòcrates.
Alexandre Jollien escriu aquest llibre, amb el sentiment d’una persona afectada, amb l’objectiu d’explicar-nos la seva història a tots nosaltres. Ens vol transmetre a la societat d’alguna manera com l’hem fet sentir a ell i com fem sentir a aquestes persones que per circumstàncies de la vida poden tenir una d’aquestes discapacitats que els fa sentir i éssers diferents a la resta de persones que habitem en aquest món.
amistat
esforç
concepte de normalitat
por
filosofia
l’educació
tirar endavant
Són alguns dels conceptes que tenen molta importància al llarg de l’obra!
Animo a llegir el llibre a qui no ho hagi fet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada